No existen sanadores, sí personas, pequeños-grandes guías y maestros que nos ayudan a avanzar, a reconocer y aprovechar nuestro potencial, a encontrarnos a nosotros mismos, a ser autosuficientes y alegres. Libres. Sin miedo.

lunes, 16 de noviembre de 2015

Entrevisa a la secció CRIATURES del diari ARA per Francesc Orteu

Isabel del Río és escriptora i mare del Max, d’un any i mig. Escriptora de ‘thrillers’ i literatura juvenil, publica ‘La vident de la lluna plena’ (Edicions 62), una reflexió sobre les maneres d’estimar a partir d’una dona jove que descobreix qui eren de debò la seva mare i la seva àvia
Abans era d’aquestes que treballen de dilluns a diumenge. Sempre tenia el mòbil a punt perquè a vegades em trucaven per feines urgents. Ara he descobert que ens deixem enlluernar massa pels diners i que una cosa que no recuperaràs mai, que ningú no et pot tornar, és el temps. Amb un nen petit ets conscient que el temps se’n va i no torna. Creixen molt ràpid. Ho aprenen tot molt ràpid. Al seu costat la vida passa molt de pressa, i això fa que la vegis d’una altra manera.
Quins valors voldràs transmetre?
Sóc una persona molt cooperativa. Recordo odiar de l’escola la competició, haver de fer les coses millor que els companys de classe. És un error. La vida és millor si cooperes. Intentaré explicar-li al meu fill que no cal que sigui bo en tot, que és bo no comparar-se amb els altres contínuament.
Què et critiques?
Sóc de les que pensen que si un nen menja una mica de terra, no passa res, així crea defenses. I si s’ha de clavar algunes trompades, tampoc no passa res, sempre que no caigui rodant escales avall. Si et passes el dia enganxada al nen avisant-lo de tot només aconsegueixes que visqui espantat i no tingui seguretat en ell mateix, que no senti curiositat per provar coses. També ha menjat gespa o ha ficat la llengua dins de la boca d’un gos. No passa res. Hi ha nens que semblen viure en una bombolla, i això els pot fer tenir malalties.

Vols llegar-ne més? http://www.ara.cat/

No hay comentarios:

Publicar un comentario